diumenge, 4 de març del 2018

(2018-02-26) La façana de Ripoll o la utilització político-religiosa de l'art medieval (S.XII-S.XXI)

El passat dilluns dia 26 de febrer de 2018, a la sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis
Catalans, tingué lloc la segona de les conferències del cicle «Les obres Mestres del Romànic Català. Commemoració dels 40 anys de la Societat Amics de l’Art Romànic/ IEC».

Davant d’una seixantena de persones, el Dr. Xavier Barral impartí la conferència “La façana de
Ripoll o la utilització politico-religiosa de l’art medieval (SXII-SXXI)”.

El Dr. Barral plantejà tot un seguit de reflexions que, si bé ell va centrar en la façana de Ripoll,
es podien estendre a qualsevol monument medieval.

Va partir de la base que no existeixen (o no s’han trobat) documents que permetin parlar  objectivament de la construcció de la façana. Per fer tota la dissertació es va ajudar d’exemples molt clarificadors .

La de Ripoll és la façana d’una església que va ser totalment reconstruïda durant el SXIX seguint el pensament i les necessitats de qui era l’encarregat de la restauració o de les autoritats que ho promovien. En general, els restauradors-reconstructors eren molt responsables i es documentaven abastament però, en moltes ocasions, ho feien seguint altres edificis perquè del que s’havia de restaurar no existia cap dada (o molt poques) amb la qual cosa el resultat no té perquè semblar-se a l’original.

En un moment donat, el conferenciant preguntà: es pot considerar que l’església és un edifici
del SXII o bé s’hauria de dir que és del SXIX? Convenientment adaptada, aquesta frase es pot
aplicar a molt d’altres indrets.

El Dr. Barral també plantejà que cap anàlisi d’època posterior a la construcció inicial és “neutre
i objectiu” perquè, per decidir quin edifici es reconstrueix i quin no, intervenen unes causes
que, el més segur, no són les que van promoure la construcció inicial.

Pel que fa a la façana: es construeix en estil romànic quan ja havia entrat el gòtic (feta en un
estic “antic”), la veiem sense pintura la qual cosa li fa perdre molta expressivitat, degut al mal
de la pedra s’ha fet malbé la capa superior de les figures (aquella que conté el retocs finals de
l’artista escultor) i no hi ha documentació. Conclusió: la intenció dels promotors de la façana
continua sent un misteri però el Dr. Barral ens va permetre gaudir d’una estona molt agradable
i enriquidora.

Amb un torn de precs i preguntes es dona per acabada la sessió.