divendres, 26 de maig de 2017

Assemblea General de Socis el proper dilluns 29 de maig

El proper dilluns, 29 de maig de 2017 a les 18’30 h. en primera convocatòria i a les 19’00 h. en segona convocatòria tindrà lloc l’Assemblea General Extraordinària de socis d’Amics de l’Art Romànic, filial de l’Institut d’Estudis Catalans als locals de l’Institut d’Estudis Catalans, Sala Pere i Joan Coromines, carrer del Carme 47, 08001 de Barcelona.

ORDRE DEL DIA

Assemblea General Extraordinària

Ordre del dia

1.- Renovació de la Junta Directiva segons els estatuts aprovats en l’Assemblea General Extraordinària de Socis el 14 de juny de 1990 i ratificats pel Ple de d’Institut d'Estudis Catalans el 21 de maig de 1991, pel període 2017-2021.
La única candidatura presentada que s'ha presentat a votació és la integrada per:

Presidenta ........... Dra. Francesca Español Bertran
Vicepresidenta....... Sra. Rosa M. Martin Ros
Secretari.............. Dr. Joaquim Graupera Graupera
Tresorer..............  Dr. Joan Valero Molina
Delegat de l'IEC......  Dr.Antoni Pladevall i Font

Vocals:
- Sra. Laura Calzada Reig
Sra. M. Lluïsa Castellanos Rayo
- Sr. Alberto Cortés Burón
- Sra. Olivia Riera Garriga 
Sra. Ma Teresa Serra Casserra

        
Assemblea General Ordinària

Ordre del dia

1.– Lectura i aprovació, si s’escau, de l’acta de l’Assemblea anterior
2.– Presentació o aprovació, si s’escau, de la memòria d’activitats del curs 2016-2017
3.– Presentació o aprovació, si s’escau, de l’estat de comptes del curs 2016-2017
4.- Presentació o aprovació, si s’escau, del projecte d’activitats del curs 2017-2018
5.- Presentació o aprovació, si s’escau, del pressupost del curs 2017-2018.
6.- Precs i preguntes



Joaquim Graupera i Graupera
               Secretari                                          
                                                                                                         Vistiplau
           Francesca Español i Bertrán

                          Presidenta

diumenge, 14 de maig de 2017

[2017-05-07] - VIII Trobada dels AMICS DEL ROMÀNIC: El romànic del Berguedà

Una vuitantena de persones, arribades de les diferents associacions catalanes hem estat rebudes al Pavelló Suècia de Berga pels representants dels amfitrions (Amics de l’Art Romànic del Berguedà) que molt amablement ens han donat la benvinguda i desitjat un dia molt profitós, com sense dubte ha sigut.
A continuació el Sr. Jaume Farguell  ha fet una interessantíssima presentació del romànic del Berguedà on el riu Llobregat,  des del seu naixement a Castellar de n’Huc fins a deixar la comarca a Puig-reig, ha sigut el fil conductor de l’exposició.
Seguidament, la Sra. Montse Venturós, Alcaldessa de Berga, després de donar-nos també la benvinguda a la seva ciutat, ens ha desitjat  una molt bona feina en la trobada i ens ha convidat a tornar a Berga, i sens dubte ho farem, perquè com ella ha dit “sempre hi ha una bona raó per anar-hi”.
Durant la visita al santuari de la Mare de Déu de Queralt que s’aixeca en l’espai que antigament ocupava el Castell de Guillem de Berguedà, la Dra. M. Dolors Santandreu  ens ha explicat amb detall la història del santuari des dels seus orígens fins avui dia. Després de contemplar el paisatge imponent que des d’allà es domina, l’objectiu  ha sigut Santa Maria d’Avià, on la Dra. Santandreu ha continuat les explicacions, en aquest cas, de l’edifici i del frontal, peça destacada del romànic català que  actualment  es troba al MNAC i del qual hi ha una còpia a l’església.
Arribada l’hora hem compartit un dinar de germanor i, tot seguit hem fet una visita a l’església de Sant Joan de Berga amb les últimes explicacions de la Dra. Santandreu.

L’acte l’han clos el vicepresident dels AARB tot donant  les gràcies als assistents per la seva participació a la trobada, i la Dra. Francesca Español que ha pres la paraula per agrair la feina feta per l’organització i per posar de manifest l’interès de tot el que s’ha  vist durant la jornada. Finalment el president de l’associació del Bages  pren el testimoni de cara a l’organització de la trobada de l’any vinent, donant continuïtat a les Trobades. 

dimarts, 2 de maig de 2017

[2017-04-24] - Conferència «El tern de Ferran II de la Capella Reial de Granada» a càrrec de Rosa M. Martin i Ros

El passat dilluns 24 d’abril de 2017, a les 19.00 hores, va tenir lloc a la sala Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme 47 de Barcelona), la conferència del cicle Gòtic a l’abast «El tern de Ferran II de la Capella Reial de Granada» a càrrec de Rosa M. Martin i Ros. Historiadora de l’art i sots presidenta d’AAR.

El Tern de la Capella Reial de Granada apareix documentada en el testament de Ferran II signat a Madrigalejo el 22 de gener de 1516 en què cita que el diposita a l’esmentada capella granadina per tal de que serveixi per a l’ús litúrgic de la mateixa. La capella s’havia començat a construir el 1505 per Enrique Egas en estil gòtic, intervenint també en la seva construcció Juan Gil d'Hontañón, Juan de Badajoz el Vell i Lorenzo Vázquez de Segòvia.A la mort dels dos monarques estava encara inacabada, fet que obligà a sebollir-los en el convent de Sant Francesc de Granada a la espera que les obres concloguessin.
El Tern apareix citat a la documentació a l'Arxiu de la Capella Reial de Granada amb diversos noms: tern de malla de vellut; tern xapat o tern blanc. Actualment el conjunt es troba repartit entre el Museu de la Capella Reial de Granada, i el Musée des Tissús de Lió on es conserva la capa pluvial.
El tern va ser encarregat, segons Rosa M. Martin i Ros entre el 1492 (Conquesta de Granada) i el 1504 (Inici de la construcció de la capella i any de la mort de la reina Isabel I de Castella i per tant Ferran deixa de ser rei de Castella i Lleó). Segons ella, també corrobora aquesta tesi el fet que a l’heràldica del Tern aparegui l’escut de Granada en el blasó dels RR.CC. El teixit del Tern és un vellut tallat, llavorat amb anellats a dues alçades, amb fons de tafetà compost i làmina metàl·lica. La decoració és d'ovals formats amb un conjunt de tiges gruixudes, carnoses, amb brots de fulles, agafats per corones per formar els rombes, en els quals alternen els diferents emblemes heràldics dels monarques: castells, lleons, barres, àguiles de Sicília i magranes de Granada.
Les parts brodades amb imaginaria (escapulari de la casulla i la capa, i capelló de la capa), ho són amb tècnica de brodat de pintura a l’agulla. Sedes policromes, aplicació de teixit de vellut i plaquetes metàl·liques . No es coneix actualment el taller que ho va obrar però s’hi poden observar diverses mans: un artífex de més qualitat devia fer la cara i altres de secundaris els altres elements. Una de les característiques singulars del conjunt són les plaques metàl·liques que li donen un cert relleu, elaborades en argent daurat, i que li han valgut el nom de “Terno blanco chapado” o “imagineria de bulto chapado”. Les dues dalmàtiques i el collarí tenen brodats diferents als targetons de les bocamànigues i dels faldons, així mateix en els “jabastros” que en forma de tirants recorren la part anterior i posterior; es tracta de brodat de sedes i fil metàl·lic amb molt de relleu, purament decoratiu.
La casulla, les dues dalmàtiques i un capelló són conservats al Museo de la Capilla Real de Granada. Van ser restaurats per l'Instituto Andaluz de Patrimoni, situat a Sevilla, de la Junta de Andalucia, el 1996. 
Rosa M. Martín i Ros es va entretenir més en la descripció iconogràfica de la capa pluvial conservada a Lió ja que ha estat estudiada per ella i publicada a MARTIN ROS, Rosa M., VALLANSOT, Odile, SCHOEFER, Marie “Lachape de la Capilla Real de Grénade au Musée des Tissus de Lyon”. Bulletin de liaison du Centre international d'étude des Textiles Anciens,núm.74, 1997, p. 108-133 (Estudis històrico-artístic, anàlisi del teixit i restauració de la capa). En aquesta hi ha 7 capelles amb iconografia de sants identificats per un filacteri i l’atribut que els identifica. A la central hi ha representada el Pare Etern i l’escapulari es troba dividit en dues parts. A la dreta hi ha Sant Joan Evangelista, Sant Andreu i Sant Jaume el Menor i a l’esquerrra hi ha Sant Pere, Sant Joan, Sant Bartomeu i Sant Jaume el Major. En el capelló hi ha representada l’ascensió de Crist envoltat dels apòstols.
El teixit del Tern, degut a les similituds s’ha comparat amb el "Frontal de Sixte IV" de la basílica de Sant Francesc d’Assís fet per Antonio Maloqui, teixidor de Florència. Aquest teixidor rebé encàrrecs del rei Ferran, i en no saber amb exactitud quins eren, alguns autors li han atribuït el teixit del Tern. Si no es tracta d'un d'aquests encàrrecs, el teixit pot ser fet a València, on el Gremi de Velluters va ser protegit pel rei i per semblances estilístiques amb altres teixits contemporanis.
La capa del Tern va ser venuda pel Capítol de la Capella Reial de Granada el 1870. El 1893 era a la Col·lecció Spitzer, a la venda de la qual el mateix any la va comprar el Musée des Tissus de Lió.


dissabte, 29 d’abril de 2017

[2017-04-10/13] - Sortida Setmana Santa «MONUMENTS MEDIEVALS A LA PROVENÇA».

Dilluns 10 al dijous 13 d’abril de 2017, a la Provença sota el títol de: «MONUMENTS MEDIEVALS A LA PROVENÇA».
Dilluns, dia 10: Sortida de Barcelona en direcció a Tarascó, Tarascon (en occità i en francès). Castell gòtic de Tarascó segle XV. Pont del Gard, Pont du Gard (en francès) aqüeducte romà construït entre els anys 40-70 dC. Poblet d’Usès (en occità), Uzès (en francès), antiga Catedral de sant Teodoric, construïda a partir de 1190, només resta original el campanar circular, la Torre Finestrella..
Dimarts, dia 11. Matí: Sant Romieg de Provença, Saint- Rémy - de - Provence (francès). Cenotafi dels Julis i Arc de Triomf, monuments de l'antiga ciutat romana de Glanum, origen de l'actual Sant Romieg de Provença. Monestir Sant Pau de Mausola, Monastère de Saint Paul de Mausole (francès), canònica que va tenir activitat entre el 1080 i 1317, posteriorment va ser ocupada per frares franciscans, que en van fer un hospital. Vincent van Gogh hi va estar de maig de 1889 a maig de 1890.
Tarda: Vilanova d'Avinyó, Vilanòva d'Avinhon (occità), Villeneuve-lès-Avignon (francès): Musée Pierre-de-Luxembourg, on es conserva el "Retaule de la Coronació de la Mare de Déu" d’Enguerrand Quarton. Cartoixa de Nostra Dama de la Vall de la Benedicció, Chartreuse Notre-Dame du- Val-de-Bénédiction (en francès) de Vilanova d'Avinyó. Capella de Sant Gabriel de Tarascó, segle XII, prop de Tarascó.

Dimecres, dia 12. Visita de la ciutat d’Avinyó i dels seus monuments: Palau dels Papes, segle XIV  i Musée du Petit Palais 
Dijous, dia 13. MATÍ: Abadia cistercenca de Nostra Dama de Senhanca (en occità), Abbayé de Notre-Dame de Sénanque (en francès), fundada el 1141 per monjos cistercencs i consagrada el 1178; des de 1988 hi viu una comunitat de monjos cistercencs. Avinyó i retorn a Barcelona.

dijous, 13 d’abril de 2017

INFORMACIÓ D'ACTIVITATS

Benvolgudes i benvolguts,
Us informem que encara hi ha places disponibles per:
  • La VIII Trobada d’Amics de l’Art Romànic de Catalunya: Viatge a Berga i Queralt, el proper dia 7 de maig. 
  • La Sortida final de curs: El romànic al Pirineu d’Osca, els dies 27 i 28 de maig.
IMPORTANT: 
  • Per programes i condicions d'inscripció consulteu l'agenda d'activitat d'aquest bloc.
  • Abans de fer el pagament per qualsevol de les dues sortides, cal que confirmeu disponibilitat trucant al 935529104 o fent un correu electrònic a bbetriu@iec.cat
Per últim, us anunciem que la presentació de la revista Lambard: estudis d'art medieval, vol. XXV (2014-2015) del dia 8 de maig queda anul·lada.

dimarts, 4 d’abril de 2017

[2017-04-03] - Conferència «Pintura gòtica a Mallorca: obres, promotors i mestres» a càrrec de la Dra. Tina Sabater.

El passat dilluns 3 d’abril de 2017, a les 19.00 hores, va tenir lloc a la Sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme 47, Barcelona) la conferència del cicle Gòtic a l’abast «Pintura gòtica a Mallorca: obres, promotors i mestres» a càrrec de la Dra. Tina Sabater. Universitat de les Illes Balears.
La Dra. Tina Sabater, professora del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts de la Universitat de les Illes Balears, és una experta en l’art gòtic mallorquí i així ho demostrà en la xerrada «Pintura gòtica a Mallorca: obres, promotors i mestres», presentada pel Dr. Joan Valero.
El gòtic a Mallorca s’introduí en fundacions monàstiques, casals senyorials i parròquies que han aportat bé les obres conegudes (de vegades en resten molt pocs fragments) o bé els contractes i documentació relacionada amb elles i que ha permès conèixer qui eren els promotors que les havien finançades i qui era l’artista que l’havia realitzada.
La Dra. Sabater dividí l’època gòtica mallorquina en dues etapes, sent la segona (que es correspon a la segona meitat del S XV) aquella on es desenvolupa plenament l’estil gòtic mallorquí amb les seves característiques identificadores i on es fa palesa la importància dels civils (juristes, mercaders, comerciants) com a promotors i de l’heterogeneïtat com a característica de l’escola mallorquina. Per exemple, d’entre les obres de les que parlà (i en mostrà nombroses imatges) podem esmentar pintures importades com les que arribaren al convent de Santa Clara i que provenien d’Itàlia (Regne de Nàpols) o els Còdex miniats dels quals existeix considerable bibliografia i que tenen un interès artístic extraordinari.
Pel que fa a personatges destacables com a promotors, esmentà entre d’altres, a Berenguer Batlle, bisbe d’Elna i de Mallorca que va promoure la realització de la capella de Santa Eulàlia de la catedral mallorquina (on hi és enterrat) així com la construcció de la càtedra que encara es conserva. D’entre els pintors la Dra. Sabater escollí comentar, entre d’altres, obres de Miquel Alcanyís, del Mestre de Santa Eulàlia i amb les de Pere Terrencs acabà la xerrada i donà pas a les preguntes.
Públic assistent a l'acte [Fotografia: M.Castellanos]
Presentació de l'acte per part del Dr. Joan Valero [Fotografia: M.Castellanos]
La Dra Tina Sabater durant la xerrada [Fotografia: M.Castellanos]

diumenge, 2 d’abril de 2017

[2017-03-27] - «Taula rodona sobre el problema de les pintures del Reial Monestir de Santa Maria de Sixena (Osca)»

El passat dilluns 27 de març de 2017 va tenir lloc el debat sobre art medieval «Taula rodona sobre el problema de les pintures del Reial Monestir de Santa Maria de Sixena (Osca)». L’acte moderat per la Dra. Francesca Español, professora de la Universitat de Barcelona i presidenta d’AAR/IEC, es va celebrar a la Sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans de Barcelona.
Hi van intervenir: Alberto Velasco, Conservador del Museu de Lleida; Pere Rovira, expert en pintura mural del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (Valldoreix); Mireia Mestre, Cap de Restauració i Conservació Preventiva del Museu Nacional d' Art de Catalunya (Barcelona) i Pilar Bayarri, advocada de la Generalitat de Catalunya.

Fotografies: Joan Valero, Junta AAR/IEC i Núria Prat Grau, AAR/IEC